Què és?
La leishmaniosi és una malaltia infecciosa crònica causada per un paràsit microscòpic del gènere Leishmania, que afecta els teixits i òrgans del cos, principalment als gossos. Aquesta malaltia és endèmica de tota la zona Mediterrània
Com es contagia?
La Leishmania és transportada pels flebòtoms, uns mosquits de mida petita d'aspecte similar als mosquits comuns. Les femelles de flebòtom piquen a un gos amb la malaltia, d'on adquireixen els paràsits de Leishmania, i posteriorment piquen a un gos sa. En aquest moment, l'animal sa pot adquirir o no la malaltia depenent de la resposta inmune de la pell.
Cal tenir clar que no es contagia entre animals, ja que només és possible la transmissió mitjançant la picada del mosquit. El risc de contagi entre gossos i persones és pràcticament nul.
Símptomes i conseqüències de la malaltia
Des de la picada del mosquit fins que comencen a mostrar els símptomes de l’enfermetat poden passar setmanes.
Alguns dels principals indicadors de la presència de la malaltia són:
- Creixement molt ràpid de les ungles
- Al·lopècies en zones del cos específiques
- Dermatitis diverses
- Conjuntivitis i/o inflamació dels ulls
- Pèrdua exagerada de pes
- Ferides obertes i/o crostres en cap i/o potes
- Hemorràgia nasal
- Coixesa
- Debilitat generalitzada
- Inflamació dels ganglis limfàtics ( sobretot els del pit i angonals)
- Problemes digestius
- Sang a l'orina i inflamació de l'abdomen
Les conseqüències són diverses, i té molt a veure el moment en què s'ha detectat i començat a tractar. Si l’animal infectat no es tractés, podria morir. En la majoria dels casos, però, seguint el tractament adequat es pot estabilitzar en una malaltia crònica.
Com prevenir la picada?
Segons algunes estadístiques, si els gossos no reben cap protecció, el risc de contraure l’enfermetat a les comarques gironines volta el 20%, i aquest tant per cent augmenta si el gos es troba en zones rurals, humides i si es troba fora de casa al capvespre.
- Es recomana que els gossos no estiguin a l'exterior a partir del capvespre, i que dormin a l’interior, ja que els flebòtoms registren una major activitat a partir de la posta de sol. També caldrà evitar zones rurals, zones humides, jardins i parcs en aquest horari, i extremar les precaucions durant la primavera, l'estiu i pràcticament tota la tardor, ja que el mosquit viu còmodament en ambients càlids.
- La vacuna de la leishmaniosi, disponible des del 2012, s’aplica als cadells sans de més de sis mesos amb tres dosis el primer any de vacunació, i una dosi anual de record. No és obligatoria, i el millor és deixar-se assessorar pel veterinari per valorar-ne els pros i contres.
- No oblidar mai els repel·lents preparats per al flebòtom (collars antiparasitaris, esprais insecticides, gotes,...) a més, cal ser molt curós en els terminis de cada repel·lent, per tal que no deixi de fer efecte!
- Fer analítiques de sang periòdiques amb l'objectiu de detectar a temps la infecció és clau. Quan abans s'inicia el tractament, majors són les possibilitats d’èxit.
I si tinc un gos amb leishmaniosis?
De moment no hi ha cura per a aquesta malaltia, però és possible un tractament per reduir la quantitat de paràsits i controlar-ne els símptomes. Cada gos és diferent i també l'evolució i afectació de la malaltia. Per això, cal que deixem en mans dels professionals veterinaris el diagnòstic, anàlisis i determinació del tractament. Hi ha molts factors que afecten el resultat, com la raça, edat, sexe, pes, estat de salut general,....i també existeixen diferents fàrmacs per tractar la Leishmania, i que s’hauràn d’adaptar en funció de la seva evolució clínica.
El que cal tenir clar és que un cop s'inicia el tractament, el gos haurà d'estar sotmès a controls analítics per seguir-ne l'evolució. Aquest procés sol ser lent i car, i el gos requerirà una major atenció veterinaria la resta de la seva vida.