A continuació us deixem amb un seguit de consells per esbrinar si estem preparats per adoptar!
- Parlem amb la resta de membres de la familia, hem de saber què en pensen, si també desitgen tenir un amic de quatre potes a la llar.És important que tothom sigui conscient que tenir un gos canviarà les rutines i les responsabilitats de cada membre. Si tota la familia no està d'acord, cal buscar un conscens abans de portar el gos a casa.
- Hem de ser conscients del temps que requereix el dia a dia d'atencions al nostre company. Quantes hores estarà sol? Podem comprometre'ns a treure'l amb unes rutines? Cal que siguem sincers per saber si realment podrem assumir la responsabilitat. Per exemple, ens podem preguntar si som puntuals quan quedem amb els amics o els deixem plantats. Pot ser sembla que no té res a veure, però passejar el nostre amic cada dia no tindrà excuses vàlides com “m'ha sortit un imprevist i no podré venir”.Cal tenir en compte el moment i la situació en què estem vivint. Podem atendre, estimular i exercitar el gos? Podem cumplir horaris amb ell?
- Saber com son els gossos dels nostres veïns, si hi ha camins a l'entorn de casa on poder-lo dur lliurement o saber on està el veterinari 24h més proper. Aspectes pràctics que cal que tinguem en compte quan ens plantegem adoptar un animal.
- No encegar-nos amb la raça i el desig de Peter Pan... Que de petits haguéssim tingut un gos de raça que es comportava d'una manera determinada, no vol dir que ens succeeixi el mateix amb un gos de la mateixa raça, o que els nostres fills necessitin un gos. Sens dubte els menuts de la casa poden aprendre a tenir responsabilitats a través de l'adopció d'un gos, però ha de ser el seu desig, no un autoregal per nosaltres que hagin de carregar els infants. Cal que controlem aquesta necessitat i pensar si ara és el moment.
- Cal que siguem conscients que un animal porta, inharents, unes despeses econòmiques. Ja no només pel menjar diari, si no per vacunes, cures i visites veterinaries.
|