L'adopció

No és cert: 

1. No és necessari saber tota la història del gos. És important saber si ha tingut alguna malaltia o si té alguna reacció traumàtica, únicament per estar previnguts i atents al que els pugui passar estant amb nosaltres. El gos viu al moment i saber-ne tota la història pot provocar que siguem més compasius o que no marquem un lideratge clar.
2. Que estiguin al centre no vol dir que no siguin bons gossos. La majoria dels abandonaments venen relacionats amb la incapacitat dels humans d'escollir el moment i el gos adequat. Sovint es regalen cadells pensant que es quedaran petits tota la vida, i quan creixen esdevenen un problema. Altres casos responen a canvis de domicilis o problemes de salut o financers, que no tenen res a veure amb la mida o comportament del gos. I fins i tot n'hi ha que s'han perdut, i com que no duent XIP, no s'ha pogut esbrinar on està la seva familiar.

Existeixen varis factors que cal tenir en compte; 

• La raça: Tot i que la raça en sí no determina el caràcter o personalitat del gos, sí que ens ajuden a fer-nos una idea del nivell d'energia que pot tenir. Si no es volen fer competicions o exhibicions, el millor és tenir un gos barrejat. El creuament entre races permet lliurar-se de problemes genètics com la displàcia en races com la Golden Retriever o problemes respiratoris com el cas dels bòxers.

• L'entorn: Si volem adoptar un gos d'una protectora on ha estat engabiat , serà difícil saber-ne el nivell d'energia verdader, ja que quan més temps passen dins les gàbies més es poden frustrar o bé augmentar el nerviosisme quan en surten.És bo que, un cop al centre on vulguem adoptar l'animal, preguntem com és amb els altres gossos, com actua davant d'altre gent o si el podem treure a passejar. Sempre, en un refugi, si ens permeten treure'l, podem fer una volta d'uns vint minuts mostrant-nos amb el nostre nivell d'energia habitual.

  

• L'edat:Adoptar un cadell és una idea realment atractiva: son bufons, entretenen, tenen ganes de jugar i dormen molt i no cal passejar-los molta estona per cansar-los. Però hem de saber veure els contres: és un treball a temps complert. Es tracta d'educar un cadell que buscarà els límits, que caldrà ensenyar-lo a fer les seves necessitats durant el passeig, que voldrà pujar al llit o al sofà, que ens saltarà a sobre i ens mossegarà les coses fins que acabi el canvi de dents, anirà creixent i requerint més espai, desenvoluparà un caràcter i tindrà un nivell d'energia que de cadell desconeixem,...
  • Un gos adult, d'entre un i dos anys, és prou jove per adaptar-se i canviar hàbitats i conductes mal apreses, però ja ens permet veure com és, quina personalitat i quin nivell d'energia té.
  • D'altra banda, un sènior, de més de 7 anys, seran ideals per a llars amb una baixa energia, per persones grans, o per families que no es poden comprometre durant més de 10 anys però encara volen tenir un company fidel a casa, que només necessitarà de caricies i algun passeig diari.

Consells:

• Tot i que ens sembli que son animals solitaris, no és així. No li agrada passar moltes hores sol. Per això si treballes tot el dia, és millor que el teu gat tingui un company de jocs.Et reportarà la mateixa feina tenir un gat que dos, i per ells serà millor tenir companyia.

• Si no vols que et destrossi cadires, cortines, sofàs, o altre mobiliari, tingues rascadors. L'animal necessita esmolar-se les ungles, a més d'entretenir-se. Per això cal que siguem nosaltres qui li indiquem què pot rascar. I el rascador és molt millor i agrada més que una cortina!

• A més, és totalment indispensable que tinguin joguines! Els gats adults no juguen tant, però els joves solen ser molt actius, i necessiten de jocs com pilotes, caixes de cartró o ninotets per perseguir. Els gats es passen el dia dormint, i solen estar més actius a la nit, que és quan els que descansem som nosaltres, per això molts gats de pisos s'engreixen i es tornen mandrosos. Per això, als vespres ens hem de dedicar una bona estona a jugar amb ells. Podem utilitzar llanter-nes per fer-los jugar amb la llum, jugar a fet i amagar o fer córrer la nostra mà per sota una manta: jocs que els facin interactuar i els incentivi a mantenir-se actius.

• Cal tenir molta i molta cura amb la safata de les necessitats: posar sorra especial per gats, amb un bon gruix que puguin rascar i tapar els excrements, que estigui suficientment neta, no els agrada trobar-la plena amb restes de tres dies, i sobretot situada en un espai íntim que no sigui de pas, com un labavo.

• Pel que fa al menjar, heu de saber que un gat si no té el plat totalment ple, es queixarà. Si no té l'aigua neta, es queixarà! Però heu d'anar en compte. Si no sap racionar-se el menjar, més val que li marqueu una rutina i li doneu la quantitat d'aliment segons les necessitats que marqui el veterinari. En cas que estigui esterilitzat caldrà tenir més cura amb el pes. Una opció és posar-los menjar en llocs elevats, que hagin d'exercitar-se per arribar-hi.

• No oblideu que és necessari que el vostre gat visiti el veterinari un cop l'any, per les desparasitacions i vacunes. Els intervals de visites dependràn de l'estil de vida del gat. Si surt al carrer haurem d'anar amb cura quan s'acosti la primavera, i posar-los algun mètode antiparasitari. A més, si surten a l'exterior haurem d'estar atents a que no es contagiin de malalties, i fer-los testos anuals. Si és un gat actiu que sol fer una escapadeta diària al carrer i passa uns dies a dins de casa, més rondinaire, caldrà que vigilem bé com menja, beu, orina i defeca. Si hi ha quelcom estrany cal portar-lo al veterinari. Els gats es barallen i a vegades les mossegades entre ells es poden infectar.

• Fer un llarg passeig previ a l'arribada

• 

  Mantenir la corretja posada mentre entra. Però, entrar primer  nosaltres

• Fer-li un “tour” per la casa, mantenint-lo lligat

  • A totes les habitacions hem d'entrar primer perquè som el "líder". Ens estem uns minuts.

  • No fer-li cas: no tocar, no parlar  i no mirar.

  • Ensenyar-li on és el menjar (només unes boletes) i el beure

  • Finalment, deslligar-lo  on volem que sigui el seu espai de descans.

• Mantenir una energia baixa-mitja durant tot el dia per què tingui temps d'adaptar-se.