Sabem que una colònia de gats pot portar nombrosos beneficis, però som conscients que la proliferació incontrolada implica conseqüències molt negatives.
Els problemes derivats dels gats són bàsicament de salut pública i de impacte sobre la fauna silvestre:
A) PROBLEMES AMB LA SALUT PÚBLICA.
És freqüent que quan les poblacions de gats creixen de manera excessiva acabi derivant en una sèrie de molèsties al veïnat degudes a les olors, restes de aliment, miols del zel, etc. La majoria d'aquestes molèsties, tenen el seu origen precisament, al voltant de la proliferació d'animals, que es veu incrementada en la època d'aparellament i reproducció. Els Ajuntaments son els encarregats de protegir els ciutadans contra les malalties transmeses pels animals, però en el cas dels gats no sembla que hi hagi malalties que aquests animals puguin transmetre a les persones, i les actuacions es centren generalment en solucionar els problemes abans esmentats.
Però les malalties més greus que poden patir els gats són:
1. - Virus:
a - Ràbia: el virus de la Ràbia es transmet principalment per la saliva que penetra la pell, generalment per mossegades. Molts animals poden contraure i transmetre la Ràbia, a més del gos i el gat és important tenir en compte que diverses espècies de ratpenats poden també transmetre la malaltia.
b - Virus de la Immunodeficiència Felina: El virus de la Sida Felí es transmet principalment per mossegada entre gats. Si bé és una malaltia d'evolució lenta, és mortal per la creixent falla immunològica que produeix. Aquesta malaltia no afecta l'ésser humà.
c - Virus de la Leucèmia Felina: Aquest virus es transmet per contacte directe també a través de la saliva, pot ocórrer per mossegades o pel llepat reiterat entre gats. Altres secrecions (respiratòries, orina, femta etc.) també poden ser infectants tot i que menys. Aquest virus produeix una gran quantitat de trastorns immunològics i cancerosos, que poden produir la mort en pocs mesos o 2 a 3 anys. Aquesta malaltia no es transmet a les persones.
2. - Bacteris i rickettsies:
a - Anèmia Infecciosa Felina: aquesta malaltia està produïda per la Hemobartonella felis, que és una Rickettsia que s'adhereix als glòbuls vermells del gat i els destrueix ràpidament, encara que no està confirmat totalment, es sospita que la transmissió és per artròpodes (puces i mosquits) i per inoculació directa en ferides per baralles entre gats. Sol associar-se amb el virus de la Leucèmia Felina i amb el virus de la Immunodeficiència Felina.
b - Malaltia per Esgarrapada de gat: aquesta malaltia és produïda pel bacteri Bartonella henselae. No aquesta clar la forma de transmissió entre gats, se sap que viu dins dels seus glòbuls vermells, i es creu que les puces, paparres o ferides per mossegades poden afavorir el passatge. Es pot transmetre a les persones per esgarrapades o mossegades, i la infecció pot ser lleu o greu d'acord a l'estat immunològic de la persona afectada.
3. Parasitosi externes:
a - Puces: Les puces per tots conegudes, s'adquireixen des del medi ambient contaminat amb ous i larves. La puça adulta viu la major part del temps sobre els gossos i gats infectats i elimina ous que cauen a sòl, d'aquests sortiran larves que pujaran a nous clients. També les puces adultes poden passar d'hoste a hoste. A més del trastorn produït per les picades (la puça s'alimenta de la sang de l'hoste), hi ha una gran varietat d malalties que poden transmetre les puces. Les puces poden afectar les persones.
b - Sarna: diversos àcars poden produir sarna en el gat, el Notoedres cati és l'agent de la sarna notoédrica, que pot ser altament perillosa per la seva ràpida disseminació en la pell del pacient començant pel cap. Es contagia per contacte directe i sense tractament gairebé sempre és mortal per als animals.
4. Parasitosi internes:
a - Paràsits intestinals: la majoria dels paràsits intestinals es contagien per la ingestió d'ous que han quedat en el medi ambient (Pis, terra, sorrals etc.) Dipositats amb la matèria fecal d'animals
infectats. D'aquesta manera es contagien per exemple el Toxocara canis i cati, els quals tenen a més, importància zoonótica, un altre tipus com la tenia Dipilidium caninun es transmet per les puces, i altres com el Toxoplasma gondii i els coccidis en general, a més de la forma irecta pels ous al pis, el fan a través d'hostes intermediaris com rosegadors, ocells, etc. Precisament la Toxoplasmosi, produïda pel protozou Toxoplasma gondii, és molt temuda per les dones embarassades, tot i que cal ser conscient que no només la pot transmetre el gat. Afecta les persones i els petits mamífers que s'infecten per la ingestió dels ous que es troben en les excrements de gossos i gats. El paràsit també apareix a la carn mal cuinada o crua, i en verdures mal rentades, per aquest motiu pot haver contagi sense tenir gat.
Els gats la pateixen de manera prou feines visible, es manifesta en un procés diarreic que no és greu i per les afeccions als ulls (uveïtis).
b - Paràsits cardiopulmonars: la filariosi produïda per la Dirofilaria immitis es transmet per la picada de mosquits a les zones endèmiques d'aquesta malaltia. En aquestes del 5% al 15% dels gats pot
infectar i presentar des de la mort sobtada a una forma crònica amb signología respiratòria i gastrointestinal.
5. Micosi:
a - Micosi externes: la Tinya o Dermatofitosi, està produïda principalment pel fong Microsporum canis que es contagia per contacte directe amb material contaminat com pèls i crostes tant en el subjecte malalt com al medi ambient. És una zoonosi.
b - Micosi internes: la criptococosis és la micosi interna més freqüent del gat, està produïda pel fong Cryptococcus neoformans que és inhalat des del terra contaminat o de dejeccions polvoritzades de coloms. En molts gats se superposa amb els virus immunosupressors (Leucèmia i
Immunodeficiència Felina) la qual cosa agreuja el pronòstic.
6. Malalties d'adquisició al carrer no infeccioses:
a. Traumatismes: És reconeguda l'alta incidència de traumatismes violents que pateixen els gats de carrer, aquests es produeixen per accidents automobilístics, baralles amb gossos o altres gats, cops amb pedres, pals, ferides amb armes de foc, cremades, caigudes de sostres, etc. Els gats vells disminuïts físicament i els joves inexperts són els més exposats. Aquests gats pateixen ferides i fractures de tota mena. Cal tenir en compte que en molts casos aquests accidents són intencionats.
b. Tòxics: La quantitat de tòxics que un gat pot adquirir al carrer és molt variada. Encara que el gat no sol menjar aliments estranys, podria trobar esquers per a rosegadors o per a ells mateixos. Moltes vegades per foragitar o eliminar gats molestos dels seus jardins o sostres. Es poden produir intoxicacions amb insecticides, anticongelants, anticoagulants, etc. L'aigua també pot estar contaminada amb deixalles químiques o amb residus cloacales, i un gat assedegat pot arribar a prendre-la. Finalment en algunes regions es poden produir picades d'animals verinosos com aranyes, serps, etc.
c. Termorregulació: Els extrems climàtics poden produir diverses alteracions que van des de la hipotèrmia i congelació en climes extremadament freds a cops de calor en climes molt calorosos. Si el gat carrer és sorprès per una tempesta de neu o queda atrapat en algun lloc com gàbies o trampes en qualsevol d'aquests climes pot patir les conseqüències de les temperatures extremes.
B) IMPACTE SOBRE LA FAUNA SILVESTRE.
Aquest aspecte ha estat poc estudiat a Espanya, no obstant això en algunes zones ja es considera al gat domèstic assilvestrat com una autèntica plaga. La seva distribució depen principalment de la facilitat d’alimentació. Per una banda, les aus de mida petita són particularment sensibles als atacs, i d’altra banda, els gats són animals oportunistes i utilitzen la font de menjar més freqüent, que en general serà l'aportada pels humans, escombraries i carronya.