Consell Comarcal Alt Empordà
CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDA àrea de medi ambient
mail
animal1 animal2 animal3 animal4 animal5 animal6
menu_button

Saber-ne més

Només d'arribar, registra'l

registra´mHem d'acceptar que tenir un animal comporta unes obligacions que hem d´estar disposats a complir, a més de la dedicació i la despesa que el seu manteniment suposa.

  • L´hauràs de registrar al cens municipal. Cal censar-los a l´ajuntament del municipi de residència habitual dels animals, o al Consell Comarcal si té la competència delegada, dins el termini màxim de trenta dies comptat a partir de la data de naixament, de l´adquisició de l´animal o canvi de residència.
  • Les dades del registre municipal s´incorporen al Registre General d´animals de companyia de la Generalitat de Catalunya. El registre serveix per a buscar l´animal en cas de pèrdua.



La importància d'esterilitzar-lo

esterilitza´m

La principal causa d´abandonament d'animals són les camades no desitjades.
Aquesta és una situació que es pot evitar d´una manera efectiva i senzilla com és l'esterilització.

L'esterilització a més a més:

  •  Millora la convivència amb els animals domèstics de companyia.
  •  Evita els hàbits de fugida durant el periode de zel.
  •  No modifica aspectes de la seva inteligència ni provoca depressió.
  •  No és un procediment doloròs.
  •  Evita patologies del sistema reproductor tant en mascles com en femelles.
  •  Està indicada en algunes patologies de comportament.

Primer, identifica'l

identifica´mA Catalunya la identificació és obligatòria des de l´any 1998. Actualment l'únic sistema emplat és el microxip. Quan adoptis un animal, gat o gos, demana que estigui identificat, és un dret l'animal i un deure teu. 

  • Es posa un sol cop, no s´esborra, no es perd i dura tota la vida.
  • Implantar-lo és un moment i no causa dolor.
  • Només el poden implantar els veterinaris.
  • Identifica l´aimal i el seu propiateri.
  • Serveix per a buscar l´animal en cas de pèrdua.







 

Ayúdale a volver a casa (Campaña anual de FAADA de identificac...

Elia, Ferrán, Julieta, Teresa y Josep perdieron a sus animales. ¿Quieres saber cómo terminaron sus historias? #SocResponsable #SocResponsable2016

Posted by FAADA on dilluns, 1 / febrer / 2016

Mai l'abandonis a la seva sort

no m´abandonis

Un animal abandonat patirà, de ben segur, un trauma psicològic: angoixa, pèrdua de confiança, drepressió, desorientació...Sense tenir en compte que pot patir un accident i morir, o provocar-ne un on es fereixi gent. 
No penseu en cap cas que el gos es sabrà buscar la vida. Ha nascut i crescut amb un plat de menjar que li han donat sense haver de buscar i desenvolupar instints. Si un dia queda abandonat, el més probable és que quedi desnutrit i això faciliti que agafi qualsevol malaltia.

 

En cas de no poder seguir amb la tinença d'un animal, sigues responsable. Busca en el teu entorn més proper aquells que puguin i vulguin fer-se'n càrreg, i com a última opció avisa a les entitats protectores d'animals per tal que et donin un cop de mà per buscar la millor familia pel teu amic. Però, en cap cas l'abandonis. 

Els robatoris de gossos, a l'ordre del dia

A vegades, com que el gos és obedient, anem a comprar i el deixem a fora la botiga, o sortim a passejar i el deixem còrrer fins a límits que no el veiem, peruqè ja tornarà, com sempre.

Però els robatoris de gossos van en augment. I no importa gaire si és de raça o no. O si és cadell o un avi. Cada tipus de gos és robat per una finalitat:

  • Gossos de raça: normalment l'objectiu és fer-los criar per vendre'n els cadells. (Si vols comprar un cadell de raça, fes-ho en un lloc acreditat!).

  • Gossos de raça potencialment perillosa: En el nostre entorn segurament és complicat entendre que es puguin robar gossos per fer baralles. Però és així, molts dels gossos de races potencialment perilloses no serviran, pel seu bon caràcter, però qui els roba sap com neguitar-lo, posar-lo tens i, alguns acaben mostrant-se agressius. I així els serveixen per baralles. Tingueu en compte que aquest tipus d'activitats il·legals mouen molts diners.

  • Gossos de raça creuada, o “petaners”: Desgraciadament ells són els més malparats. Es solen robar per ensenyar als gossos de baralles a matar (sparring). És igual si és un gos tranquil com si és un nervi. Per ensenyar a un gos de baralles començaran amb un pelut que sigui fàcil d'atacar, i poc a poc aniran sentenciant gossos més grans o que plantin cara.

    L'sparring no distingeix la mida, la raça o el caràcter del gos. Tots serveixen per ser víctimes de l'enternament. I és una realitat, que tot i que no ens agradi, hi és.

És bàsic, doncs, que tots prenguem consciència de la importància de tenir sempre a la vista al nostre gos i de la necessitat de detectar aquestes activitats.

Com a propietaris podem prendre algunes mesures:

  • No deixar el gos lligat fora de l'establiment sense vigilància. Pensa que en el moment que et giris per pagar, te'l poden robar.

  • Quan surtis a passejar no el perdis mai de vista, se'l podrien endur d'una rebolada sense que te'n adonesis

  • Posa-li el xip al gos, a part de ser obligatori, demostrarà que és teu en qualsevol moment, i serà més fàcil avisar-te si el troben.

  • No el deixis sol al jardí de casa, sobretot si des del carrer el poden veure. És molt més fàcil del què pensem que puguin entrar a robar-lo.

Si et roben el gos, recorda:

  • Trucar als Mossos d'Esquadra i formular la denúncia

  • Avisar les associacions protectores d'animals i els veterinaris de la comarca

  • Trucar a l'AIAC (902 170 401)

  • Penja la foto amb un text a les xarxes socials, que ho comparteixin totes les amistats i coneguts.

 

Si tens sospites de baralles clandestines, no dubtis en donar l'avís a la policia local, mossos d'esquadra i guardia civil. I si ho veus, intenta gravar-ho!

També hi ha altres entitats que treballen en aquest sentit:

http://www.justiciaydefensaanimal.es/

http://apdacops.wix.com/apda

 

L'ansietat per separació

Molts gossos es dediquen a passar el temps d'espera fins que el propietari a casa, destrossant tot el què troben per davant. A vegades es concentren en la roba interior ( quina mania! ) A vegades fan les seves necessitats als dos minuts d'haver tancat la porta....Per això, moltes persones relacionen aquests comportaments amb una mena de “venjança” per haver-los deixat sols.

Però això no és cert. Caiem sempre en l'error d'humanitzar l'animal. I l'animal no sent necessitat de venjança. Quan el propietari marxa de casa, el gos comença a patir ansietat per separació o a avorrir-se moltíssim, això el condueix a un estat de neguit que pal·lia mossegant ( i què millor que la roba interior amb l'olor del propietari!), bordant o fent les seves necessitats.

L'arribada a casa sol ser desastrosa. El propietari renya al gos, fregant-li el morro sobre el pixat o amorrant-lo a la roba trencada i cridant “no!, no!, no!”. El gos en aquest moment no entèn què passa. Ha estat enyorant el seu amo, i quan aquest arriba només el renya i castiga. Aquestes accions es repeteixen un dia i un altre, i ni el gos ni el propietari entenen l'actitud de l'altre. Així, l'animal acaba associant la marxa del propietari amb l'esbroncada que li espera quan aquest torni...i el propietari associa marxar de casa, a trobar-se un camp de batalla quan torni. Tot aquest conjunt d'emocions fan que la relació es vegi inevitablement afectada, el gos s'amaga quan el propietari arriba, fins i tot pot desenvolupar inseguretat, el que el podria fer-lo tornar agressiu....tot per un error en el comportament del propietari.

 Un parell de consells...

  • Els passejos han de ser llargs, que el gos es cansi. Si podem deixar-lo anar mentre el fem còrrer llençant-li pilotes, millor. Quan tornem a casa no han de passar més de 10 minuts abans no marxem. Així ell arriba a cansat i reposa tranquil·lament una bona estona.

  • Hem d'intentar deixar-li un joc mentre estem fora. Ha de ser un joc que el cansi mentalment. Per exemple: amagar menjar a diferents racons de la casa, deixar-li qualsevol tipus de dispensador de menjar, tipu snackball, kong,...